Acte d’entrega del Premi Natura i Societat

Les Valls Circulars 

Fundació Comunitària de La Vall de Camprodon

És un projecte nascut del territori, dels mateixos pagesos, que respon a la necessitat de construir una economia sostenible i rendible per als petits i mitjans productors de la Vall, reduint la seva dependència de les subvencions i el model basat exclusivament en la vaca de pastura.

Busca garantir el relleu generacional i una manera de viure digna de la terra mitjançant cultius adaptats al canvi climàtic que siguin rendibles, amb productes de qualitat que esdevinguin genuïns d’aquest territori i impulsant una economia circular de km 0.

Totes les proves pilot s’estan fent en agricultura ecològica, perquè només amb pràctiques respectuosos es poden obtenir cultius realment sostenibles i resilienets. A més, la diversitat de cultius està generant un paisatge mosaic que afavoreix la biodiversitat i actua com a protecció natural contra els incendis.  El projecte es troba encara en fase pilot, amb la voluntat d’ampliar-se, créixer i consolidar-se.

La Fundació Comunitària impulsa el projecte, aconsegueix subvencions i es coordina amb la comunitat i amb els pagesos; aporta també una dimensió professional amb tècnics que elaboren estudis rigorosos treballant sobre el terreny i dialogant amb la gent. A més, articula recursos, crea xarxa entre els pagesos, treballa conjuntament amb la mancomunitat, i s’implica en tot el procés, actuant com a motor organitzatiu i estratègic de la iniciativa.

Què és una Fundació Comunitària? Les Fundacions comunitàries es creen per a empoderar les comunitats. Tenen visió estratègica del territori. L’essència és escoltar, liderar, acompanyar, tot construint relacions de confiança.

Faciliten espais de diàleg,  per exemple, entre pagesos, administració, entitats socials i ambientals i societat civil.

El projecte Valls Circulars es fonamenta en una estratègia col·laborativa i territorial amb l’objectiu respondre als reptes de sostenibilitat, despoblament i resiliència climàtica de la Vall de Camprodon.

El jurat ha valorat:

L’impacte ambiental . Mitjançant models de producció ecològica o regenerativa es té cura del paisatge,  de les persones i del patrimoni rural.

L’ impacte social i comunitari

Amb la creació d’una xarxa d’agricultors i productors compromesos amb la sostenibilitat ambiental, l’intercanvi d’experiències i el suport mutu.

Fomenta el consum responsable i de proximitat, reforçant el vincle entre productors i comunitat.

Inclou activitats de formació i de sensibilització per a tota la població.

L’impacte econòmic.  L’impuls d’iniciatives innovadores permeten al sector de la pagesia desenvolupar una economia sostenible, promovent cultius amb major valor afegit.

Contribueix directament a de lluita contra el despoblament rural, tot promovent el relleu generacional i l’arrelament de joves al territori.

L’impacte institucional i estratègic

Amb l’enfortiment de les sinergies entre administracions, entitats socials i ambientals, pagesia i centres de coneixement, generant una estructura col·laborativa estable.

És un model replicable per a altres valls i entorns rurals de muntanya.

En reconeixement al seu compromís amb la cohesió social i la sostenibilitat, amb l’impuls d’iniciatives innovadores que permeten al sector de la pagesia local desenvolupar una economia arrelada al territori i respectuosa amb el medi ambient.

Cursa contra els residus tèxtils

SETEM Catalunya

SETEM, és una entitat referent en l’educació per al desenvolupament, i la sensibilització sobre les desigualtats globals. Aquest compromís amb la justícia social s’estén cada vegada més cap a altres àmbits que també afecten la vida de les persones, com la crisi ambiental.

L’increment dels residus tèxtils, fruit de la producció massiva de roba i del nostre model de consum,  genera tant problemes socials com ambientals .

SETEM ens proposa una pedagogia activa i participativa, adreçada a nens i nenes de cicle superior de primària, per ajudar-los a entendre el món que habiten, qüestionar-lo i transformar-lo.

El jurat ha valorat la qualitat del projecte pedagògic, que combina aprenentatge vivencial, activació comunitària i construcció col·lectiva de solucions per a un futur més just i sostenible.

Els protagonistes son preadolescents, un col·lectiu especialment exposat a les campanyes agressives de la moda i el consum ràpid. El projecte els implica activament com a agents de canvi en la seva escola, la seva comunitat i les seves famílies.

En reconeixement a la seva tasca per fomentar uns hàbits de consum responsable i sensibilitzar sobre l’impacte social i ambiental dels residus tèxtils, tot promovent el compromís dels infants com a agents de canvi.

Desenvolupament dels mètodes agronòmics per a la propagació i cultiu de plantes aquàtiques autòctones amenaçades per a projectes de conservació.

Viver Tres Turons SCCL

És una cooperativa que va tenir la iniciativa de recuperar les plantes aquàtiques en perill d’extinció.

Els espais aquàtics son un dels hàbitats més fràgils i alhora més desconeguts. Els ecosistemes vinculats a l’aigua pateixen les majors taxes d’extinció d’espècies a Catalunya i al món.

La cooperativa Viver Tres Turons va apostar per treballar amb plantes aquàtiques autòctones en perill d’extinció; no amb finalitats comercials,  sinó per col·laborar en projectes de conservació. Actualment tenen entre mans 13 espècies amenaçades, com ara els nenúfars blancs del Delta de l’Ebre, els últims exemplars silvestres que quedaven a Catalunya.

Quan una planta està amenaçada la cultiven al viver per tornar-la a reintroduir al seu hàbitat natural.  És un treball fet amb la màxima professionalitat tècnica.

La seva iniciativa ha estat pionera i ha estimulat administracions i entitats ambientalistes a implicar-s’hi.

Col·laboren amb ajuntaments, parcs naturals, fundacions i centres educatius.

A més, totes aquestes plantes conservades i cultivades al viver es poden conèixer de prop gràcies a la infraestructura que han creat per a acollir activitats d’educació ambiental. És el primer jardí botànic aquàtic de Catalunya.

En reconeixement a la vostra seva en la recuperació de plantes aquàtiques autòctones en perill d’extinció, contribuint a la preservació d’espais aquàtics de Catalunya.

DEPANA, 50 anys de treball per a la defensa del patrimoni natural

DEPANA és un referent en l’estudi i defensa del patrimoni natural i ambiental de Catelunya, i està a punt de complir 50 anys.

Va néixer per cobrir el buit que el nostre país patia en el camp de la conservació ambiental.

Ha estat pionera en la lluita de caràcter jurídic contra diferents vulneracions al nostre entorn, aconseguint importants pronunciaments del Tribunal Suprem en matèria de litoral o de delictes ambientals.

D’altra banda, han actuat com assessors de moltes altres entitats o de ciutadans anònims que no podien fer front a les despeses d’un plet.

Des dels seus inicis fins a l’actualitat ha treballant en més de 1.500 expedients legals.

Un tercer punt que el jurat ha valorat de DEPANA és el seu rol com a viver de gent jove que s’ha format imcrescut al seu si i després ha tingut una trajectòria professional remarcable fora de l’entitat.

També ha tingut projecció internacional. Va ser la primera entitat catalana que s’adherí a la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura l’any 1978. I va aconseguir fons europeus LIFE per gestionar una zona costanera.

En reconeixement a la seva trajectòria com a referent en la defensa del patrimoni natural i ambiental de Catalunya,  per la seva contribució a les polítiques ambientals i per haver inspirat i acompanyat durant tants anys moviments ecologistes arreu del territori.

IAEDEN- Salvem L’Empordà

IAEDEN és una entitat empordanesa que lluita per un model territorial sostenible i respectuós amb el paisatge i la biodiversitat, en un entorn preciós, però molt pressionat per l’especulació immobiliària.

El 1976  a l’Empordà s’inicià una campanya de defensa dels Aiguamolls, que combinava accions de caire legal, de difusió i de mobilització. Va tenir un gran ressò i 6 anys més tard es va crear el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. En mig d’aquesta campanya neix IAEDEN.

Aquesta victòria va ser un referent d’èxit que va marcar l’estratègia i la trajectòria de l’entitat.

A partir del 2002 (en plena bombolla immobiliària) impulsa la creació de la plataforma Salvem l’Empordà, amb l’objectiu de posar fre als grans projectes urbanístics que constitueixen amenaces ecològiques i territorials. Aconsegueix  que la Generalitat redacti un Pla Director per a l’Alt Empordà i s’aturen diferents urbanitzacions i infraestructures dins zones d’elevat interès natural.

Han estat una peça clau per assolir la protecció de diversos espais que són, avui dia, de referència en l’àmbit català. Com per exemple: el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, l’Espai d’Interès Natural de l’Albera, el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí, illes Medes i Baix Ter.

Actualment, IAEDEN està en plena forma i davant el nou allau de pressió immobiliària i grans plataformes de renovables, han creat el moviment Empordà Dempeus, que agrupa un gran nombre de col·lectius, per a sumar esforços i defensar conjuntament el patrimoni natural.

En reconeixement a la seva contribució essencial a la protecció d’espais naturals emblemàtics, i al seu compromís amb un model territorial més sostenible i respectuós amb el paisatge, la biodiversitat i el benestar col·lectiu.

Nou paradigma climàtic: de la gespa al jardí sec

Escola Agrària de Manresa

Un projecte de naturalització d’un espai dins la ciutat que fomenta la cohesió social, enforteixin el sentit de comunitat i el compromís amb el medi ambient.

Neix de la necessitat de reconnectar amb la natura amb  els beneficis immediats que aquesta ens aporta: salut i al benestar emocional. L’experiència de la pandèmia va fer encara més evident  aquesta necessitat.

Conjuntament amb la cooperativa d’habitatge La Raval (Manresa) proposa implementar un model de jardí sec i d´hort urbà que sigui sostenible i que aporti aliments i altres beneficis a la comunitat.

És un projecte rigorós , que inclou una recerca acurada de les plantes autòctones resilients a climes secs  amb una anàlisi de  possibles malalties o plagues, tractaments ecològics i associacions favorables;  sistemes de reg eficients, compostatge comunitari, etc.

La cohesió social és un dels objectius principals del projecte, ja que es crea un espai de trobada i de participació per la comunitat, amb dinàmiques transgeneracionals de vinculació, a través de la cura del jardí.

És un projecte participatiu que enforteix el sentit de comunitat i el compromís amb la sostenibilitat a la cooperativa.

Es un projecte molt bonic, que desitgem veure’l algun dia realitzat.